Vilaveu, número 0: Entrevista sobre l’Ateneu

Aquest juliol acaba de publicar-se a Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor el número 0 de Vilaveu, una “publicació ciutadana sense ànim de lucre, oberta a tots els ciutadans que vulguin expressar la seva opinió, aportar notícies, articles, entrevistes, etc.” Aquest primer número inclou una entrevista al grup que impulsem l’Ateneu.

Deixem aquí un enllaç per poder descarregar la versió digital d’aquest número, i a continuació copiem l’editorial i l’entrevista sobre l’Ateneu.

Vilaveu – Número 0 (versió digital)

Editorial

Vilaveu ha nascut com una necessitat d’informació en l’àmbit local de Vilamajor. Un grup de veïns i veïnes de Sant Pere i Sant Antoni hem decidit agafar les regnes d’un projecte que anys ençà altres van fer realitat.

Vilaveu està treballant sota els següents objectius:

• Afavorir l’ànim de crear una vida en comú i un poble que formi comunitat
• Promoure l’esperit crític, el debat i l’expressió dels sentiments a Vilamajor
• Divulgar la cultura popular de Vilamajor així com els coneixements propis d’aquells que habiten aquest territori
• Explicar les idees de democràcia directa i suport mutu, i com es desenvolupen a Vilamajor
• Deixar una memòria dels moviments que es van construint
• Fer partíceps els veïns i veïnes de Vilamajor amb els seus escrits en la revista

Ben sabut és que els mitjans audiovisuals i escrits d’abast comarcal i nacional ens mantenen informats, de forma més o menys esbiaxada, sobre tot el que passa en entorns més o menys llunyans. Sabem que hi ha hagut un accident de trànsit a l’AP7 a tocar de Parets, o que un polític ha estat imputat per irregularitats fiscals, o que la ciutat d’Alep ha caigut en mans de Bassar El Assad, sabem que hi ha primàries als EEUU o que el Regne Unit està en vies de sortir de l’UE. Però el cert, és que en sabem ben poc del que passa a Vilamajor. Sovint el dret a la informació passa per conèixer primer, allò que passa a l’entorn més proper i que més ens afecta en el nostre dia a dia quotidià.

Vilaveu vol que els vilamajorins estiguem informats d’allò que altres mitjans de comunicació local no informen, perquè la democràcia inclou el dret a ser informats. Un ciutadà informat esdevé un ciutadà compromès amb el seu municipi, crític amb les decisions dels seu polítics i obert a recepcionar altres punts de vista per tal de poder modular la seva pròpia opinió. Aprendre a desaprendre per establir espais de transformació social, política i econòmica.

A Vilamajor contínuament estan succeint coses, i en certes ocasions de certa importància, que passen inadvertides a ulls dels nostres veïns i veïnes. A tall d’exemple darrerament hem sabut de la condemna per falsedat en document públic d’un agent de la policia local de Sant Antoni; el possible tancament i trasllat de la fàbrica de pinsos Picart; les despeses dels alts càrrecs del govern local de Sant Antoni; la feina que dos vilamajorins estan fent per recuperar la memòria històrica de tres regidors d’ERC afusellats pel franquisme al 1948; el naixement de les assemblees populars locals en diferents àmbits: veu en l’ajuntament de Sant Pere, Vilamajor Acull…; el naixement d’un Ateneu Popular a Vilamajor; la polèmica que han generat les reformes del Parc de Can Sauleda ja que no han estat del gust del molts pares i mares crítics amb el disseny del parc, la procedència dels arbres, la possible insostenibilitat del parc juntament amb el fet que no s’hagi fet cap consulta popular per saber quin parc volien els veïns i les veïnes; i d’altres informacions que ens passen desapercebudes.

Vilaveu pretén canviar aquest estat de les coses, pretén donar veu a tots aquells i aquelles que els mitjans locals obvien. I no ho farem sols, o farem amb tots i totes les vilamajorines que vulguin col·laborar d’una manera o altra en aquest projecte. Vilaveu també és la vostra veu. Tenim present, també, que Vilamajor forma part del món, d’un món globalitzat, i que en aquest hi passen coses que ens afecten com a humans, com és el cas dels refugiats, de la intransigència religiosa, del patriarcat arrelat a la nostra societat…per tant, ens caldrà pensar globalment per actuar localment.

Entrevista sobre l’Ateneu

Entrevista d’Àngels Dopacio. Les respostes són grupals i consensuades.

Què és l’Ateneu Popular de Vilamajor?

És un projecte que ha nascut d’un grup de veïns i de veïnes de Sant Pere i Sant Antoni, a més de gent de Cardedeu, amb ganes de crear iniciatives i propostes pel poble, per fomentar la comunitat.

Aquestes propostes van des de activitats lúdiques i divertides fins a d’altres més reflexives… Està obert a qualsevol proposta de qualsevol persona que tingui ganes de tirar alguna cosa endavant.

Com us organitzeu?

Evidentment d’una manera absolutament transversal. Fem reunions cada quinze dies on treballem en grup i de manera assembleària.

Per cada idea que surt, es crea un grup de gent motivada per tirar-la endavant, tot  i que després col·laborem tots. Serien com el coordinadors. Per exemple, hi ha una comissió encarregada d’organitzar el cinefòrum mensualment.

D’on traieu les idees?

Idees no ens falten, la veritat. Cada persona aporta allò que li estimuli més, i comencem a treballar-ho.

Quina és la vostra finalitat?

Aquesta idea de crear comunitat té mil objectius: conèixer els nostres veïns, deixar de viure sols, impulsar la col·laboració entre veïns i veïnes, afavorir uns valors ètics dintre de la nostra societat que ens permetin viure una vida més plena. També té un objectiu clarament lúdic: passar una bona estona, aprendre, jugar…

Quins beneficis té pel poble?

El benefici és molt evident. Crear comunitat i fer alguna cosa entre tots, que ens agermani com a poble i ens faci veure la vida d’una altra manera. Que fomenti nous valors i noves relacions.

Si poguéssim extrapolar aquest model organitzatiu a la societat, quin creus que seria el resultat?

Una societat basada en la cooperació podrà evolucionar d’una manera molt més favorable que una societat com la que tenim actualment, que està basada en la competència. Mirar pel bé comú hauria de ser el nostre objectiu com a espècie.

Quin tipus de gent té cabuda en aquest projecte? Fomenteu alguna ideologia política en concret?

És obert a qualsevol persona. De fet trobem a faltar gent, sobretot gent jove.

El tipus d’activitat també influeix, per exemple, a l’última activitat, un taller de plantes medicinals, van venir persones grans que no havien vingut mai i en canvi al partit de vòlei, es van apuntar uns nois mes jovenets. Totes dues activitats van estar molt bé.

Respecte a la ideologia, sempre és present en tot allò que fem, perquè té a veure amb una manera d’entendre el món i de veure i gaudir de la vida. Però això no té res a veure amb partits polítics. Pensem que aquesta comunitat ha de ser integradora, intergeneracional, interclassista… INTERTOT!! Ens agradaria que arribés a tothom, més enllà de posicions partidistes.

Per altra banda, evidentment, cap valor que vagi en contra de la comunitat no hi té cabuda, però aquest no és un problema de partits o d’idees. L’ateneu és comunitat i la comunitat som tots i quants més millor, i com més diversa i més rica, millor.

Com es pot participar?

Fàcilment, tenim un blog (www.ateneuvilamajor.cat), tenim un facebook, …a través d’allà pots entrar en contacte i venir a les reunions, i proposar idees…i treballar-les.

Quins projectes teniu a curt termini?

Seguir amb la proposta mensual de cinefòrum, continuar amb el taller de plantes que es va iniciar el mes de maig i seguir proposant activitats puntuals cada un o dos mesos.

Per què us dieu itinerant?

És un adjectiu que vam afegir perquè ara per ara, encara no tenim local. No és una qualitat que vulguem que sigui eterna, sinó que no volíem deixar de treballar per aquest motiu.

Així que cada vegada que fem una activitat, busquem un lloc on podem realitzar-la. Ens agradaria algun dia poder tenir-ne un que estigués a disposició de tot el poble: Que pugués venir la gent gran, la gent jove, prendre un te, fer activitats, tallers, compartir, xerrar…

Com us financeu?

La veritat és que no ens calen gaires diners. I quan cal alguna cosa, ho posem de la nostra butxaca, cadascú posa una miqueta…

De vegades posem un pot a les activitats, de manera que la gent que vulgui, si vol pot ajudar i amb això ja anem tirant. No comptem amb grans pressupostos però tampoc no els necessitem.