Avui, Primer de Maig, recordem que si des de les classes populars no ens organitzem per fer front als abusos dels poderosos, les nostres condicions de vida no pararan d’anar enrere. Des de l’Ateneu, tot el suport al Sindicat de Poble de Vilamajor i al sindicalisme combatiu de la comarca (CGT, CNT, COS…). Deixem aquí el manifest de la “Comissió Anticapitalista 1 de Maig – Vallès Oriental”:
MANIFEST 1 DE MAIG 2020
TREBALLADORES: ARA ENS TOCA LLUITAR CONTRA LA PANDÈMIA I CONTRA EL CAPITAL!
Fa dies que ens trobem més als balcons i a les xarxes que als carrers i a les places. Hem viscut i estem vivint moments molt durs, amb por a perdre persones que estimem. Durant aquests dos mesos de confinament estem patint EROs, ERTOS, acomiadaments, mancances bàsiques, mentre que el futur que ens preparen es presenta ple d’inseguretats i incerteses. La paraula crisi ja forma part del nostre vocabulari més quotidià. Però no només pel coronavirus, sinó per la crisi permanent i constant que no hem deixat des que va esclatar al 2008.
Durant aquest temps hem vist com el capital, amb els seus poders fàctics, ha anat desballestant els sectors públics per posar-los en mans privades: la sanitat, l’educació, els serveis socials… Un panorama que tenim com a resultat de les polítiques portades a terme pels governs de torn, tant estatals com autonòmics, que van prioritzar el rescat dels bancs amb diners públics abans que qualsevol necessitat social. Desnonaments a blocs sencers amb famílies, augment desorbitat del preu del lloguer; precarietat i explotació laboral, especialment del jovent, situació que fa encara més difícil la seva autonomia en condicions dignes; masclisme assassí animat pel creixement de la ultradreta; dones amb treballs precaris, víctimes de la bretxa salarial, fent feines de cura mal pagades o no remunerades; augment de preus del transport públic; increment de les taxes universitàries, que impedeixen l’ingrés de la classe treballadora; un sistema educatiu que valora l’individualisme i la competitivitat, sense esperit crític i transformador; pensions de misèria; atur crònic; anormalitat democràtica que es manifesta en l’augment de la repressió i els abusos policials, violant drets col·lectius i individuals, tot emparat en la Llei Mordassa; i per últim, el creixement del racisme institucional, amb una Europa fortalesa que provocava milers de morts a la Mediterrània i que tanca a persones migrants en camps de refugiats, finançant dictadures com el Marroc i Turquia: murs, tanques, filats, que es troben per tota la geografia europea, i la dura situació que pateixen col·lectius d’immigrants, amb unes lleis racistes com la d’Estrangeria.
I en aquest marc de crisi sistèmica, apareix la pandèmia de la Covid-19, que més enllà del debat sobre els seus orígens, crea un coartada perfecte perquè el capitalisme reforci el control de la població, inoculi la por i faci un desplegament de les seves forces repressores: exèrcit, guàrdia civil, policies… El govern espanyol del PSOE i Unidas Podemos anteposa, un cop més, els interessos de la patronal, de l’IBEX-35, a la vida i salut de les classes treballadores. Lluny de posar el sector privat al servei dels interessos de la població per garantir la salut, sobretot dels sectors més vulnerables, anuncia finançament de les empreses i dels mitjans de comunicació privats, permet que es gestionin pèssimament els geriàtrics (molts en mans del gran capital, bancs o fons voltor), decreta que treballadors i treballadores tornin al seu lloc de treball, arriscant la seva vida..
Amb aquesta crisi ha quedat palès que el capitalisme ens condemna a crisis perpètues, a un creixement il·limitat i insostenible que malmet el medi ambient i posa en risc la vida a la Terra. Tothom s’ha adonat que els serveis públics són essencials per a la vida i han d’estar sota control popular, que els sectors estratègics s’han de nacionalitzar, però també que han funcionat les xarxes de suport i de cooperació, que hem estat capaces de treballar colze a colze potenciant l’ajuda mútua i la solidaritat incondicional.
Davant d’aquesta situació i de l’agreujament de la situació econòmica i social que es preveu, caldrà reforçar i doblar el nostre nivell d’organització i de compromís. Probablement vénen anys duríssims pels treballadors i treballadores i les classes populars en general. Quan ell govern espanyol i la patronal parlen ja de pactar un pla de reconstrucció econòmica, o sigui, uns Pactes de la Moncloa II (recordem els Pactes del 77, que van frenar les mobilitzacions populars i van consolidar el post-franquisme), en realitat volen dir que ens hem de desmobilitzar i acceptar el pagament de la factura d’aquesta nova crisi. La nostra resposta ha de ser clara: diem rotundament NO, i diem que lluitarem per un futur millor.
Ara més que mai, i en nom d’aquest 1 de maig particular, ens cal organitzar-nos políticament, unificar totes les lluites, en defensa de la sanitat i els serveis públics per revertir les retallades, en defensa dels nostres drets: per un treball, un sou i un habitatge dignes. Lluitem per enfortir les nostres organitzacions: el sindicalisme combatiu, els moviments socials, les organitzacions que veritablement lluiten al costat de la classe treballadora.
CONTRA LA PRECARITZACIÓ DE LES NOSTRES VIDES!
ORGANITZEM-NOS CONTRA LA DICTADURA DEL CAPITAL!
Comissió anticapitalista 1 de maig – VO
