Parlem sobre la mort (2020)

(foto de dalt, Parlem sobre la mort 2016)

Des del 2015, quan vam formar l’Ateneu, cada 1 de novembre per Tots Sants hem organitzat al vespre l’espai “Parlem sobre la mort” a la Plaça de la Vila de Sant Antoni. Perquè creiem en recuperar i re-crear tradicions populars, perquè creiem en la saviesa de la comunitat, perquè la mort és part de la vida, i parlar de la mort és parlar de la vida. Perquè ens agrada donar vida al carrer, les places i els espais públics i ens agrada compartir el moscatell, les castanyes i els moniatos amb qui vulgui venir a seure al caliu del foc.

Aquest 1 de novembre, malauradament, no ens trobarem. Els temps millors que volem que vinguin, ens haurem d’arremangar per construir-los. Salut també és contacte humà, comunitat i no soledat, també és cultura i és pensament crític.

Compartim aquí sota una crònica de l’Acte de Dol comunitari del juliol escrita per la Clara Ariza.

📖 Compartim també dues lectures interessants:

  • 🌰 El bon morir (revista Opcions, número 55)
    “(…) Però, tot i que és cert que el nostre marge per escollir com volem afrontar l’última etapa de la nostra vida és restringit, al quadern mostrem que hi ha possibilitats al nostre abast que sovint no considerem per desconeixement. Per exemple, a l’hora de gestionar les despulles, no cal contractar tots els serveis a la mateixa funerària, podem vetllar el cos a casa i ocupar-nos del trasllat del fèretre sempre que es pugui fer sense vehicle.”
  • 🌰 La vida i la mort (text d’Heleno Saña que vam editar el 2015)
    “(…) Crec, per això, que el valor d’una època històrica o d’una civilització ha de mesurar-se pels esforços que realitza per eradicar tot tipus de mort causada pel bel·licisme, la injustícia social, la cobdícia material, l’afany de poder, el fanatisme religiós o ideològic, el racisme i altres patologies i estats d’alienació engendrats per tot model de societat i de convivència que hagi trencat amb les regles ètiques més elementals, la primera de les quals és respectar la vida aliena tant o més que la pròpia. Per no atenir-se a aquesta regla de conducta, la nostra civilització està determinada menys pel principi Eros que pel de Thánatos, com amaga el sistema per no haver d’admetre la seva índole irracional i inhumana.”

Recuperant espais de culte comunitari

“La cerimònia facilita el procés de dol”
El Bon Morir, Revista Opcions 55

El passat 4 de juliol, sota el paraigües de l’Ateneu Popular de Vilamajor, una quarantena de veïnes ens vam trobar a la Font de Sant Lleïr per a celebrar un Acte de Dol Comunitari. Va ser un acte molt especial i commovedor en un indret del poble molt propici.

Aplegades sota els peus de l’Alzina més gran del poble, símbol d’homenatge als nostres avis i àvies, i ben a prop del CAP, es va crear un espai de culte col·lectiu on va resultar ben fluid posar en comú el dol viscut els darrers mesos.

La remor de la riera en el silenci compartit, el so de la guitarra, el llaüt o l’acordió, s’alternaven amb la paraula feta discurs, poesia o cançó. Tothom va poder fer la seva intervenció per a expressar el seu testimoni i posar en comú la vivència del confinament.

Es va fer homenatge a les persones estimades que ens havien deixat, es va donar condol a les seves famílies i es va fer reconeixement a les treballadores que havien cuidat d’elles en els seus darrers dies.

Al final de l’acte, es va crear un altar al voltant de la font, amb ofrenes de ramets de flors i herbes aromàtiques.

L’espurna de la iniciativa de la celebració va sorgir d’un grup de veïnes, rememorant l’acte anual del Parlem sobre la mort a la Plaça de la Vila cada 1 de novembre. Més que mai era oportú donar un espai al dol de les persones estimades que havien mort sense haver-les pogut acomiadar en comunitat. Sentíem el desig de compartir el dolor i també els aprenentatges del context que vivim. Parlar de la mort, donar-nos condol i celebrar la vida.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.