Aplaudim la iniciativa del CDRL Vilamajor i el CDR Llinars d’impulsar el projecte del “Pa Sobirà”, que podrem comprar al Forn Ninot de Sant Antoni cada dijous i cada diumenge a partir d’aquest dijous 28 de febrer. “Pa autogestionat pel veïnat, des de la sembra fins l’amassat, per desconnectar-nos de l’Estat”.
Des de l’Ateneu pensem que cal defensar i construir la sobirania alimentària com a part de la sobirania i autodeterminació popular general, en tots els àmbits, que comença des del nivell local. El 2016 vam organitzar una Jornada sobre agroecologia i sobirania alimentària a Vilamajor que va aplegar molta gent interessada i implicada en el tema del poble i els voltants. També l’any passat des d’El Gaig es va organitzar la Jornada “Som Poble, Som Territori” a Llinars.
Trobareu tota la informació sobre el “Pa Sobirà” en aquest enllaç i més avall:
cdrlvilamajor.wordpress.com/pa-sobira
1. Explicació introductòria al projecte
Des de l’1 d’Octubre, molta gent hem vist com la forma de defensar la nostra llibertat i construir un nou país on viure dignament passa per deixar d’esperar que ens resolguin els problemes des de dalt i començar a organitzar la vida des de baix, des del nostre poble i directament amb els nostres veïns. Les relacions directes que podem desenvolupar amb ells, l’amor a la terra que compartim i la quotidianitat són la base sobre la que podem, ara i aquí, construir una vida digna de ser viscuda.
Per això, des dels CDRs de Vilamajor i Llinars, volem impulsar iniciatives que ens permetin autogestionar algunes necessitats bàsiques entre els veïns. Hem escollit la farina i el pa com a un dels projectes amb els que volem començar, pels següents motius:
- Es tracta d’un producte molt bàsic de la nostra alimentació.
- La immensa majoria dels camps de conreu del nostre territori són de cereal.
- Sabem que entre els joves pagesos que planten cereal aquí hi ha obertura i ganes de provar nous models agroalimentaris, davant la impossibilitat de seguir aguantant les condicions d’autoexplotació que suposa el model actual, i que degeneren any rere any.
- El seu procés productiu és relativament simple. Això permet desenvolupar la línia de forma progressiva, sense grans inversions per part de ningú i amb una rendibilitat immediata per a pagesos i forners, si comptem amb la gran força de difusió que tenim el teixit social i els CDRs del nostre territori.
2. Objectius
Entenem aquest projecte concret d’autogestió del pa i la farina als nostres pobles com a part d’una transformació social profunda cap a un Nou País basat en les comunitats i les relacions de veïnatge, i construït des de l’auto-organització veïnal de barris i pobles com el nostre. Creiem que es tracta d’una transformació molt profunda, tant de la forma d’estructurar la vida com dels valors i la cultura que la mouen; un camí llarg que ja hem començat i que volem continuar. Estem aprenent a organitzar-nos veïnalment i fer de la diversitat una riquesa i no un problema; estem aprenent a defensar la voluntat popular front a la repressió de l’Estat, com en els recents 1 i 3 d’Octubre i 8 de Novembre, com portem fent des d’ençà als CDRs; i ara també volem aprendre a gestionar les nostres necessitats bàsiques, des de la gent que compartim aquest territori, depenent així menys de l’Estat.
Com a objectius específics, assenyalem:
a) Dignificar la pagesia dels nostres pobles: L’ofici de pagès és dels més bàsics i necessaris per a la nostra societat. No obstant, els pagesos dels nostres pobles es troben en unes condicions de vida molt dures a causa de les fortes inversions necessàries per al model agroalimentari actual, i del cercle viciós que se’n genera: treballen moltes hores al dia i sempre duen el neguit a sobre d’haver de vendre les terres a grans empreses si quelcom gran els falla i no poden tornar els deutes. Aquesta degradació de la feina del pagès ens afecta a tots els veïns, doncs influeix sobre la forma com cuidem l’entorn natural i sobre les capacitats d’autogestió de les necessitats alimentàries dels nostres pobles. Descuidar la pagesia vol dir doncs descuidar el nostre futur, la nostra capacitat d’autodeterminació, i això és el que està fent l’actual model agroalimentari. Funcionar en base al suport mutu veïnal obre les portes a redignificar l’ofici de pagès als nostres pobles, començant per que rebin una retribució monetària més justa pel cereal que produeixen.
b) Avançar cap a formes de vida més sostenibles als nostres pobles: l’actual model agroalimentari, obeint exclusivament a les lleis de competència que regeixen la societat, fa que tant els productors com els consumidors ens vegem forçats a deixar de banda els criteris de sostenibilitat que formen part del sentit comú: com a consumidors, a vegades per poder sobreviure i a vegades simplement per tenir més abundància, busquem els productes que són més barats sense tenir en consideració els impactes socials i mediambientals que pot tenir allò que estem comprant; com a productors, sovint també per supervivència ens veiem forçats a produir d’esquenes a l’impacte social i mediambiental. En canvi, organitzar-nos veïnalment ens pot permetre revertir aquestes dinàmiques i defensar la sostenibilitat del model de vida amb sentit comú.
c) Generar infraestructura comunal, començant per una farinera: en la mesura que el projecte creixi, plantegem crear una farinera per produir aquí directament la farina, actualment no n’hi ha cap. Pensem que aquesta farinera ha de ser dels veïns de de Vilamajor i Llinars, i gestionada pels mateixos. Històricament aquestes infraestructures eren de gestió comunal, una forma de gestió dels béns del poble (deus d’aigua, comes, maquinària…) molt comú a Catalunya fa poc més de cent anys, i que va desaparèixer com a resultat de l’espoli estatal1. Amb ella tots els veïns d’una comunitat (poble, barri…) es reunien directament (una reunió periòdica anomenada consell obert) i prenien decisions sobre com gestionar els bens comunals.
Veiem que aquesta forma de gestió,s’adequa als nostres anhels de construcció del Nou País des de baix, des dels veïnats autoorganitzats que es confederen. La nostra proposta seria que la farinera fos gestionada per un col·lectiu, però fos propietat dels veïns de Vilamajor – Llinars en un sentit ampli. Això significa que la infraestructura de la farinera no pot ser venuda o traslladada a altres territoris, es dels veïns i ha de servir per produir farina per aquests.
1 El comú català: http://reconstruirelcomunal.net/fi-model-comunal-el-comu-catala/