Ens fem ressò d’un article publicat aquest any a El9Nou Vallès Oriental sobre una iniciativa veïnal a Palau que es duu a terme cada setmana i ens sembla molt interessant:
“Dinar populars, veïnals, al carrer i a la fresca quan arriba l’estiu, com a part de la reconstrucció del teixit social al poble”. Aquest és l’esperit amb què es va crear el projecte dels dinars comunitaris a Santa Maria de Palautordera, que des de principis d’any ocupa els migdies i les tardes dels dimecres d’un bon grapat de veïns que cuinen i s’asseuen a menjar a taula com si es tractés d’un ritual de socialització.
La iniciativa és oberta a tothom i cada setmana acull, al Casal Popular La Traüna, una vintena de veïns d’arreu del Baix Montseny. El dinar, doncs, es converteix en una “excusa per trobar-nos amb aquella gent del poble amb qui mai tindríem temps de conversar”, assegura un membre del col·lectiu. A més “ens ofereixen un espai per compartir d’una manera més pausada, davant els ritmes trepidants que ens imposa la feina, l’oci del consum o la urgència de l’actualitat”. Els dinars també són una mostra de diversitat. Hi conviu gent de totes les edats i els nens, fins i tot, hi han trobat un espai per a l’esbarjo. Alhora, els adults es reparteixen les tasques. Els dinarts comunitaris són un espai “d’autoorganització, solidaritat, reciprocitat i suport mutu”, diuen des del col·lectiu. La feina comença a les 11 del matí, quan alguns veïns preparen el dinar, i acaba al voltant de les 3 de la tarda, després de fregar els plats i endreçar l’espai. “Les tasques es reparteixen de forma orgànica, com en una família, sense rigidesa i amb molta flexibilitat.”
Gaudir d’un àpat als dinars comunitaris no implica que s’imposi un cost per al servei. Els dinars són a preu lliure, tot i que des del col·lectiu expliquen que no els agrada usar aquest terme. Com que la seva voluntat és esdevenir un espai de participació i no de consum, “cadascú rep el que necessita i aporta des de les seves possibilitats. Les aportacions voluntàries ajuden a afrontar les despeses mínimes dels dinars, que són molt poques”.
El projecte va néixer el mes de gener passat durant una trobada entre veïns del poble amb inquietuds sobre la criança i les cures, la sobirania alimentària i l’economia des d’una perspectiva comunitària. La idea s’inspira en la xarxa Vallbona Suport Mutu de Vilamajor i vol afrontar les mancances “d’una societat individualitzada i dependent del treball assalariat”.
La iniciativa dels dinars no és una excepció dins el teixit social del Baix Montseny. Comparteix vincles amb altres espais d’autoorganització a la zona com La Traüna, el Festcarrer, els horts comunitaris o el grup de criança Mamíferes. Des dels dinars comunitaris asseguren que els àpats de dimecres podrien servir per “crear sinergies” entre els diferents col·lectius.
