Vilamajor amb la Cançó d’Autor/a

En un temps on la música, com tants altres àmbits de la vida, ha caigut en dinàmiques de mercantilització, moda i cultura de masses, superficialitat, artificialitat, deshumanització… Volem recolzar i ser altaveu de la cançó d’autor/a com a gènere musical que aporti autenticitat amb la creació des d’allò personal i íntim i que sigui, com ha estat tradicionalment, un altaveu dels clams populars contra el poder i la injustícia social.

Música, art, poesia, humor, crítica, reflexió, sentiment… amb el cap, amb el cor.

I·lustració: Ivonne Navarro, del Col·lectiu Bauma [Creative Commons by-nc-sa]
Ens sumem doncs, des de Vilamajor, a altres iniciatives del territori que recolzen aquest gènere musical: TrafiCants (Cardedeu), Amb Emprempta d’Autor (Som del Montseny Fest), el Festival Monocicle (Sant Pere de Ribes), La Trobada de cançó d’autor dels Països Catalans (Sant Pere de Riudebitlles), el Festival Galàctic (Igualada), Rodautors (associació i festival itinerant), Dona Cançó (Barcelona), el festival Barnasants, Camallera Cançó d’Autor, el Concurs de Cantautors/es d’Horta-Guinardó, el Petit Festival de la Cançó d’Autor (Benicarló), el festival Música i Lletra (Xàtiva), el canal de vídeos Sesión de Micros Abiertos

Preparem el 1er Cicle de Cançó d’Autor/a, que es durà a terme el febrer de 2019.

“Que no es guitarra de ricos ni cosa que se parezca,
mi canto es de los andamios para alcanzar las estrellas,
que el canto tiene sentido cuando palpita en las venas
del que morirá cantando las verdades verdaderas,
no las lisonjas fugaces ni las famas extranjeras,
sino el canto de una lonja hasta el fondo de la tierra.”
(Víctor Jara, “Manifiesto”)

“De matinada han trucat, són al replà de l’escala;
la mare quan surt a obrir porta la bata posada.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?”
(Maria del Mar Bonet, “Què volen aquesta gent?”)

“No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.
No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb barrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.”
(Lluís Llach, “Companys, no és això”)

“Tú crees que eres distinto porque te dicen poeta
y tienes un mundo aparte, más allá de las estrellas.
De tanto mirar la luna, ya nada sabes mirar.
Eres como un pobre ciego que no sabe a dónde va.
Vete a mirar los mineros, los hombres en el trigal

y cántale a los que luchan por un pedazo de pan.
Poeta de ciertas rimas, vete a vivir a la selva
y aprenderás muchas cosas del hachero y sus miserias.
Vive junto con el pueblo, no lo mires desde afuera,
que lo primero es ser hombre y lo segundo, poeta.”
(Atahualpa Yupanqui, “Poeta”)

“Afirmo, Señor Ministro, que se murió la verdad,
hoy día se jura el falso por puro gusto no más,
engañan al inocente, sin ni una necesidad,
y ¡arriba la libertad!
Ahí pasa el señor vicario con su palabra bendita,
¿podría Su Santidad oírme una palabrita?
Los niños andan con hambre y les dan una medallita
o bien una banderita.”
(Violeta Parra, “Yo canto a la diferencia”)

“El amor es torbellino de pureza original,
hasta el feroz animal susurra su dulce trino.
Detiene a los peregrinos, libera a los prisioneros,
el amor, con sus esmeros, al viejo lo vuelve niño
y al malo solo el cariño lo vuelve puro y sincero”
(Violeta Parra, “Volver a los 17”)

“Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.
Diuen ‘si no et donen, pren’.
No és de lladres dir ‘amén’
quan la suor del que fem no l’eixuga el que rebem.”
(Ovidi Montllor, “Tot explota pel cap o per la pota”)